En relació a la resposta oficial que trobe a #48, #49 i #50 pel que fa a la nova web de la Universitat d’Alacant i la seua forma de triar idiomes:
Si vaig a sopar a un bon restaurant, naturalment que sempre podré triar el vi que em vinga de gust. Això faltava, no? que no poguera escollir. Si després de tot, el pagaré jo.
Però no és menys cert que als bons restaurants, moltes vegades trobarem una proposta sobre la taula. Una aposta valenta o simplement honrada. Una botella triada pel mateix restaurant que probablement serà molt bona, no ho pose en dubte.
Com que els sommeliers saben més que nosaltres en qüestió de vins, de vegades ens deixarem guiar per la seua tria. Ja siga perquè ens refiem, o perquè total eixe també ens agrada, o perquè ens farà vergonya demanar l’alternativa. Ves a saber.
Doncs molt bé. La meua Universitat, ni tan sols és capaç d’apostar per un bon vi. Directament, posa damunt la taula el vi que el mercat diu que és el més popular.
Una posició tan respectable i democràtica com qualsevol altra. La diferència és que un restaurant es regirà per criteris econòmics, mentre que una Universitat és responsable de la formació dels alumnes.
Uns alumnes que, com a persones en una etapa de formació, sovint no entendran de vins. I que en qüestions de llengües, molt probablement tampoc no qüestionaran la botella que els posarem damunt la taula.
Em resulta profundament trist constatar la resposta oficial. No dubte ni dubtaré de la validesa professional de la gent implicada. Però la pàgina de seleccionar idioma no valia únicament per a seleccionar idioma, sinó per a demostrar que, com a mínim, la Universitat es mostrava neutra pel que fa a la tria idiomàtica.
Fins i tot i en certa mesura, protegia les llengües del mercat.
En l’actualitat, de facto, es deixarà la responsabilitat en mans del mercat la tria per defecte, ja que és en castellà com venen configurats els navegadors. I pinteu-me ara els arguments de verd, si voleu, que total som tots daltònics.
Naturalment que cada usuari es pot configurar el seu navegador particular i que hem de respectar eixes eleccions personals de l’usuari.
Però no tots els usuaris són informàtics. Jo sí, però bona part de la meua vàlua professional està en entendre que el que a mi em resulta trivial, no ho és per a altres persones que no es passen tot el dia envoltats d’ordinadors.
I així, la gran majoria dels usuaris, ni que siga per formació, ni que siga per comoditat, no faran la configuració.
De nou, mostrar la meua profunda decepció. Estic avergonyit, profundament avergonyit.
Hèctor Rubio,
PAS de la Universidad de Alicante (valencià – english)
Quan dues persones parlen per primera vegada, ni que siga a priori, acostumen a etiquetar-se mútuament per a situar-se i entendre’s, que més endavant ja hi haurà temps per a matisar, corregir i polir la primera impressió. Però d’entrada, el cert és que ajuda prou saber si el nostre interlocutor és un antropòleg, un advocat especialitzat en propietat intel·lectual o una historiadora de l’art, perquè això ens permetrà simplificar la conversa. Podrem assumir que l’altre tindrà uns determinats coneixements formals i, com a conseqüència, uns models mentals raonablement previsibles.
