M’encanta! No sé com s’ho fa, però la capacitat de la meua gran amiga per copsar-ho tot amb una simple frase em deixa sempre amb un somriure:
optaré por la alegría, el ejercicio,las cosas buenas, la gente sana y las ganas de vivir…
Brillant, Corina 
gràcies per compartir-ho…
No fa massa dies, m’ha tocat prendre una decisió forta, que en sóc ben conscient, podria haver marcat un punt d’inflexió pel que fa a moltes coses. Caldrà que passe més temps per valorar-ho amb una certa distància, però crec que així estarà. Deixaré de banda els efectes col·laterals.
El cas és que aquesta tria va començar a prendre forma una vesprada dominical d’aquest estiu passat, a la meua platja favorita, pel Cap de la Nau. I m’ha calgut més de mig any per triar.
Si a la meua nota anterior al bloc en parlava dels problemes de sobredosi de cosmètics i arrugues, en aquesta ocasió el que em preocupa és l’efecte de la sobredosi d’informació sobre la nostra vida.
Tenim tantes dades al nostre abast, que ara el problema no és localitzar dades per prendre les decisions, sinó filtrar-les per extraure’n la síntesi. Obtenir informació de qualitat que no et confonga. O com s’ha dit ací tota la vida, molta palla, molta palla, però de forment ni un gra.
Ho reconec, un dels meus problemes recurrents és prendre decisions complexes, per la meua tendència a analitzar-ho tot. Deformació professional? Més aviat crec que he triat la meua professió per tal de tenir una coartada a la passió que tinc per analitzar escenaris complexos.
El cas és que aplicant-me a mi mateix un dels consells que més done, he optat per simplificar la meua vida. I més enllà de valorar un indret geogràfic o un projecte, i intentar que siguen aquests els qui m’omplin, he optat per omplir la pica jo mateix.
Després de tot, ja m’agrada com sóc, o siga que el més raonable és ser coherent i continuar fent les coses al meu aire. Però encara que això em puga fer voluble, no renunciaré a envoltar-me de gent de qualitat, per després tenir en compte els seus punts de vista.
Són les persones amb qui compartesc coses, il·lusions, vida.. les que realment m’omplen. I el timó de la meua vida, ja el portaré jo. Ni que siga per poder apreciar tots els verds i els blaus de la meua mar, a la meua platja d’Ambolo.
Gràcies iaia, que m’orientes sempre, estigues on estigues. Tu ja saps que ets el meu punt de referència constant. Una besadeta per a tu.
Salutacions, personetes,
Hèctor
