Ho sé, no és que ma casa siga El Bulli, però anit em vaig sentir una mica com Ferran Adrià. Va com va, però és que quan no has anat a comprar en tota la setmana, dijous o divendres és com dir acrobàcia gastronòmica.
Obris el frigorífic, minimalista de vocació sobrevinguda, i et planteges combinacions impossibles per paladars no iniciats. Però mira, ja va bé de tant en tant estimular la flora intestinal, perquè de vegades trobes sabors amb què sorprendre les visites.
Ara per ara, em sembla que tots els senyals ho indiquen, que faig vida de solter militant. Ho podria esbrinar qualsevol que haguera vist el que vaig sopar anit abans d’eixir.
I ho podien saber els meus veins hui pel matí, en veure la combinació cromàtica per la meua roba. Cítrica.
La família dels veins d’enfront, en bloc, tot eixint per l’escola. Ells de negre, gris, blau fosc. I la cella de la mare, desaprovatòria, per sobre de les seues – espantoses- ulleres de sol de Chanel. Impagable.
Pel que fa a la meua roba, què voleu que us diga? com la meua vida, ara mateix batega a ritme de Pizzicato Five. M’encanta ser un dimoniet.
Bon cap de setmana, personetes,
Hèctor
