Els minuts passen lentament, jo ja t’he vist. I tu a mi també.. encara no s’ha fet de nit..

Gestos, moviments, insinuacions i mirades. Hmm.. les mirades.. La vida en diversos registres simultanis, la rebel·lió a la granja i jo fet un pollastre. M’encanta…Tensió soterrada, passions a punt d’esclatar, sexe de 160 caracters.. i el dubte de quan i on…

Quan tens la sensació que podries reviure l’imperi dels sentits, la simple imaginació et fa donar un nou sentit a la paraula kimono. Tempura, bolets shiitake flambejats i sushi, per favor.. i no deixes de mirar-me.

La teua seda i la pell suau, els cabells pel teu coll, el vertígen que em provoca imaginar-te nua i uff.. la gota de suor lleugerament salada. El teu calfred sobtat perquè saps que l’he vista, i la seguretat de què no t’arribarà a caure a terra…

He arribat a casa, i ho he vist a les notícies. Aquesta vesprada, arriba la primavera. I després diran que el rellotge biològic és cosa vostra.

O potser és la meua part femenina? Beneïda siga…

Salutacions, personetes,
Hèctor

PD. Ja pensaré què llegiré després..