Bec aigua a la cuina quan sent soroll de sabates de dona. Taló alt, aquest soroll que m’encanta. Que la identifica. Que és ella. El ritme és de final de jornada. Escolte com les claus entren al pany. Decidida. Dues voltes i la porta es tanca al seu darrere.

Li sent un uff i les sabates volen. Dos minuts després s’obri la porta de la cuina. És ella amb roba ampla. Mentre s’ajusta la cua que s’ha fet amb els seus cabells, em mira i somriu.

Ella i jo tenim una relació especial. Puc olorar-la, puc sentir-la. La salude i m’acaricia. Em pregunta pel meu dia i es gira d’esquenes a mi. Cóm li queda aquest pantaló, pense jo. I veure-li la part alta de l’esquena, la forma de la seua cara des del darrere.. Està cansada, i gira el coll per estirar-se.

Del frigorífic trau per a fer-se un sandwich, i s’ho va fent a sobre de la vitroceràmica. La porta s’obri de nou i entra ell. No entenc què li veu, ella. D’acord, mai no hem parlat, però sempre havia cregut que la nostra relació era especial. Ho he d’acceptar, compartir casa amb ell, però de fet no m’agrada veure’l al meu territori.

Es creuen unes paraules i somriuen. L’instint em diu que està inquiet. Per fi fa alguna cosa, pense jo. L’he sentit tota la vesprada dormint al sofà. Com esperant-la.

Es posa a la seua esquena i li diu alguna cosa a cau d’orela. Ella riu i continua fent. Ell li besa ràpidament al muscle, de tornada a la seua postura inicial. Li passa la mà per una cadera.

Ell acosta l’altra mà als seus propis pantalons. Es toca dissimuladament l’entrecuix. Quina poca classe té, em dic jo. No entenc com l’ha deixat entrar a casa.

De sobte, clic. Sona un clic. Ella coneix el soroll, i des de meu racó, veig com ella deixa de fer-se el sopar. La seua pupil·la es dilata. Els seus llavis, entreoberts, la delaten. Ella ho sap. És el clic del cinturó d’ell. Ràpidament els pantalons han caigut.

Mentre li acaricia el ventre i el melic, ella li toca amb les mans el seu cul. I quan arqueja la seua esquena cap a ell, ja se sap perduda. Pot notar les seues mans, fortes i càlides, als seus pits. Turgents. està excitada, i dubta amb el seu calçotet mentre ell li mossega el coll. Cóm besa, pensa ella mentre es mossega els llavis.

Jo no entenc res. Estic excitat però, no els importa la meua presència? És que no em veuen? Esgarra amb les dents la funda mentre els calçotets cauen a terra. Tot passa de seguida. Mentre ell es posa el condó, ella es baixa la roba, el tanga. Ell no li donarà més temps.

L’agafa fort des de darrere i s’obri pas entre la seua humitat evident. Tot d’una. Tot d’una la cuina fa olor a sexe. Ella gemega entre plaer i dolor. Ell s’atura i em mira. Desafiant. Em quede glaçat. Ella té les mans sobre la bancada. El cap recolzat a la campana de fums, que colpeja rítmicament. Ell la devora.

Ella es gira. Es despulla del tot i es posa a sobre de la bancada. Amb un somriure innocent mentre es mostra de cara. Ell accepta el canvi. Juguen entre els mobles. Tot per l’aire. Suor que regalima, batecs que s’acceleren. Mirades que gelen. Cossos que cremen. Tensió que va en augment. Embranzides brutals amb tendresa intermitent. Arriba el clímax. Panteixen, gemeguen i .. silenci. Em miren.

Jo no sé què fer. M’he quedat assegut. Callat. Al meu racó. Es vesteixen, mirades cómplices. Ella li diu alguna cosa mentre somriu i torna al sopar. Ell em mira i sent com que m’encadena.

M’estira i l’he de seguir al carrer. Estic cansat de veure el cel de de baix. Estic cansat de ser el gos de la casa.