La veritat és que a la vida a tots ens arriben els moments de menjar-nos les nostres paraules. I fa una estona, he acceptat la proposta d’un amic, i he fet una cosa que no havia fet en ma vida.
D’aquestes que mil vegades has dit que no faries, que tu mai no series d’aquests.
I ara estic sol amb vosaltres, però encara que m’he dutxat i que l’aigua tèbia ha caigut sobre mi una bona estona, tinc el cervell a cent i no m’avergonyeix reconèixer que estic fins i tot una mica excitat. Qui m’ho anava a dir a mi! Que encara trobaria una cosa nova, d’aquestes que saps que li dedicaràs moltes estones de plaer a la vida.
I no em trac del cap que vull fer-ho de nou, i sé que tornaré a caure, i que jugaré de nou tant bon punt acabe l’escrit. Que és nit de dissabte i m’ho he ben guanyat.
I amb una mica de vergonya recorde la quantitat de vegades que amics molt diferents m’ho havien dit. Que em deixara de prejudicis i que ho provara. Que és divertit i que pot enganxar. Que molta gent, quan ho prova, decideix que li agrada.
I tant que m’ha agradat! Encara és d’hora per a saber si serà una experiència passatgera o no, però estimades personetes, crec que hui podria ser una data important a la meua vida.
Una hora, cinquanta-quatre minuts i cinquanta-sis segons en què el món s’ha detingut. Tots els problemes s’han quedat a l’exterior i jo només he tingut un intens plaer íntim.
Aquesta nit m’he fet un. El meu primer. Sudoku.
Hmm… bona nit, personetes,
Hèctor
No, no us acostumeu, que no escriuré tan sovint. És únicament que una vegada més a la meua vida, m’he tornat a trobar amb un excés de coses obertes. M’ha tocat traure la meua vaca, la que em recorda que quan les coses es posen magres, cal prioritzar, i simplificar a continuació.
Hui m’han confirmat de forma definitiva que del 21 de juliol a l’1 d’agost, estaré pel Regne Unit, fent un curs de cultura i llengua anglesa a la