L’escrit de hui, contràriament al que pensava fins no fa molta estona, serà de temàtica no personal. O potser sí, de la meua passió per aprendre.  Em ve al cap una conversa que vaig tenir abans de l’estiu amb una persona sobre aquests temes.

Jo li comentava la incomprensió que sovint tenim al nostre entorn quan els contes que t’agrada descobrir coses noves, investigar, formar-te, obrir-te nous camps per a disfrutar i crèixer com a persona. Com que ja fa temps que vas fer els trenta, l’habitual és que et demanen si ho fas per a obtenir una faena nova, o perquè dóna punts per a una oposició, o coses per l’estil. Com tan bé sintetitza ma mare “- sí fill, però dic jo que algun dia hauràs de parar, no?“.

I jo trobe que no, que no hauré de parar. Canviarà l’objecte que captarà la meua atenció, i potser hi haurà fases en què aprendré de llibres, altres en què observaré la vida, i moltes altres que el centre gravitacional me’l marcaran les meues persones. Però no sé destriar-me del vertígen que molts sabeu que tinc quan em paren coses noves al davant dels ulls. En el fons, és que no vull destriar-me, i tant em fa si això genera ansietat al meu voltant. El que aprens a modular és la forma en què et dónes a conèixer.

El cas és que com deia dalt, comentava sobre les meues cabòries amb aquest igual, de qui tinc una molt bona opinió perquè sempre deixar anar perletes quan parla amb tu. També en aquest cas va sintetitzar el que pensava i compartisc. “- i què fem del plaer d’aprendre?“. Voilà, vaig pensar. Ni una coma més a afegir.

No m’estendré més. Només dir que sempre he trobat molt interessant estirar del fil quan un tema capta la meua atenció. I mai no m’he penedit de fer-ho perquè de fet sempre ha estat la meua forma de crèixer.

I sí, encara que no us ho haja semblat pels meus escrits, sí, en tots aquests mesos des de l’inici de l’estiu al meu cabet hi havia i hi ha més coses a banda d’emocions.

A tal d’exemple, aci us deixe quatre fils. Ja sabreu vosaltres si voleu estirar d’ells o no.

• Defensa de la subjetividad, de Javier Marías, al seu blog, tot i que ho vaig descobrir assegut a un banc d’un parc, al solet d’un diumenge de setembre a El País Semanal.
• Siempre es mejor una caricia…, per Llum Quiñonero, al suplement d’El Mundo. A l’article parla el meu amic Luis Segura entre altres, i al final de l’article hi ha una llista impagable de 50 propostes per a què dure una parella. Potser me l’hauré de repassar.
• La mejor explicación de los orígenes de la crisis financiera de EEUU, tan divertit com aterridor. Vía Alt1040.
• Internet cambia la forma de leer.. ¿y de pensar?, d’Abel Grau, a ElPaís.com. Interessantíssim. Estirant del fil, Is Google Making Us Stupid? What the Internet is doing to our brains, de Nicholas Carr a The Atlantic.

Salut personetes, i bon cap de setmana,

Actualitzacio: la meua amiga Corina m’envia un altre fil per a recordar-me que ella és també del club dels curiosets:

• La personalidad humana tiene pocos caracteres hereditarios, a Tendencias Sociales.