Arxius novembre, 2008

29 novembre 2008

Diagonal, 3

De vegades, fem mal les persones que més ens estimem. Potser és hora de seure a terra amb l’esquena recolzada a la paret, a pensar com és que he arribat fins ací. Perquè continue sense entendre-ho. I de mentres, aniré a cuidar el meu iaio, que m’espera per a dinar amb ell.

De tant en tant, i més del que jo voldria, aquesta cançó torna a la meua vida. La versió és de Dulce Pontes, i el seu autor Castelao. Per si algú li interessa saber què diu, aci us ho transcric en gallec i castellà. No tinc ganes de traduir al valencià.

Están as nubes chorando
Están las nubes llorando
Por un amor que morréu
Por un amor que murió
Están as ruas molladas
Están las calles mojadas
De tanto como chovéu (bis)
De tanto como llovió
Lela, Lela,

Lela, Lela
Leliña por quen eu morro
Leliña por quien yo muero
Quero mirarme
Quiero mirarme
Nas meniñas dos teus ollos
En las pupilas de tus ojos
Non me deixes
No me dejes
E ten compasión de min
Y ten compasión de mi
Sen ti non podo
Sin ti no puedo
Sen ti non podo vivir
Sin ti no puedo vivir

Dame alento cas túas palabras
Dame aliento con tus palabras
Dame celme do teu corazón
Dame esencia de tu corazón
Dame lume cas tuas miradas
Dame fuego con tus miradas
Dame vida co teu doce amor (bis)
Dame vida con tu dulce amor
Lela, Lela …
Lela, Lela…
Sen ti non podo,
Sin ti no puedo
Sen ti non podo vivir.
Sin ti no puedo vivir

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace
25 novembre 2008

Sis coses que em fan feliç

L’Amèlia m’ha passat aquest meme. Es tracta d’escriure sis coses que em fan feliç i que no estiguen relacionades amb el sexe. Qualsevol que em conega ja sabrà que li hauré pegat unes quantes voltes a això abans d’escriure res. I fins i tot, és molt probable que demà pense diferent en algunes de les coses. I és que prioritzar i simplifcar a només sis coses!

Però bé, un repte és un repte, així que ací va la meua llista de coses que, a dia de hui i no necessàriament en cap ordre lògic, em fan feliç:

  1. Veure com el sol es pon darrere els tossals una vesprada qualsevol de l’estiu, a la meua platja del Carabassí. Arreplegar lentament la tovallola quan ja no queda quasi ningú, i tornar relaxat a casa amb la sensació de què soc afortunat per haver viscut una vegada més aquest moment.

  2. Quedar-me quiet en qualsevol moment, mirar lleument cap a dalt per damunt de les ulleres, i somriure en pensar que algú molt especial per a mi em continua cuidant des del cel i ho farà de per vida. Va per tu.

  3. Descobrir de casualitat tot un nou camp per aprendre que em sorprenga i que m’apassione. Disfrutar com un xiquet amb els ulls oberts i recordar-ho tot. Viure-ho amb intensitat. Saber que algun dia, potser tindré la sort de poder explicar-ho tot amb molta paciència a una mirada inquieta i menuda per a continuar així la cadena de la qual em sent part amb serenitat i orgull.

  4. Veure com una persona especial confia tant en mi com per a dormir-se als meus braços. Guardar que la seua son siga tranquil·la, i donar-li motius cada dia per a sentir-se afortunada a la vida. Estimar i ser estimat. Compartir.

  5. Descobrir al meu voltant una persona escrivint amb la seua mà esquerra i fer-li saber que sóc dels seus. Si escriviu amb la dreta, mai no ho entendreu.

  6. Mossegar i alhora xuclar amb passió una tomaca ben roja amb el cul verdet. Dura. Dolça i àcida. Sense sal, per favor!

I això és tot. Li passe el meme al Josep-Enric, a la Corina, a la Paqui, a l’Emma, a Verse Moi i a Uki, que trobe a faltar els seus escrits. No posaré les adreces dels seus blogs per a respectar la seua intimitat. Si cap vol que la pose, que m’ho diga i ho faré encantat.

Bona nit, personetes,
Hèctor

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace
21 novembre 2008

Divendres

Pedro Guerra
Otra forma de sentir (Raíz)

y si le gusta andar descalzo por la ruta del sol
y caminar sobre cristales ardiendo
y si nació con el color de la mañana sin luz
si no se ve mirando en ese espejo


es el momento de crecer sabiendo bien la raíz
y de abrazar el tallo de otra rama
es el momento de crecer por dentro y fuera de ti
y de entender el fuego de otra llama


y si nació donde la lluvia no mojó la ciudad
donde la arena puso nombre a un desierto
y si vivió buscando el lado de su sexo real
si no te ves bailando en ese cuerpo


es el momento…


abre tus ojos y tu corazón
aprende a ver lo que no ves
otra forma de sentir
besa nos besa y enciende
la luz de vivir


y si le gusta descubrirse donde nadie miró
y decidir en qué momento esconderse
y si no dice nada porque nada quiere decir
y si quisiera ser ceniza y perderse


es el momento…

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace
15 novembre 2008

Esclat

Els camps acostumen a tindre un aspecte irreal després de les batalles. Ja no sents renillar els cavalls, ni els brams dels guerrers, ni les espurnes de les espases en xocar. L’aire ja no fa olor a metall, i no veus foc ni els canons vomitant pànic.

Només hi ha un silenci estrany. Fa fred i veus columnes de fum. Estendards estripats que onegen amb un vent que fa pudor a carn cremada. L’horror copsat per sempre més a l’ull obert d’un cavall que agonitza sense ningú que alleuge el patiment innecessari. La terra negra per la pòlvora.

Assegut i callat, penses en allò que has viscut, i et sembla inaudit tot. No entens el perquè de moltes coses que has fet al mig del caos. Quan de les teues decissions només pot eixir fer mal, o molt de mal. Tard o d’hora, continues fent vida com si res no haguera passat. Però sempre recordaràs la batalla i la maleiràs per no haver estat capaç d’evitar-la. O potser ni tan sols estava a les teues mans.

Qui sap.

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace
6 novembre 2008

Sentits

Olors i sabors sempre diferents i tan personals com addictius, imatges que se’t queden gravades a la memòria, contraccions involuntàries, cossos salvatgement vius, sensacions tàctils arreplegades amb la boca, els llavis, la llengua, el nas, els dits, i l’oïda, ai l’oïda…sentir-vos sospirant, respirant relaxades i de sobte entretallades…

Lucre, Lucre…hmmm

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace
5 novembre 2008

La vida té quatre lletres

Ara fa un temps vaig llegir una frase del John Lennon que deia que la vida és allò que passa mentre tu estàs ocupat fent altres plans. I vaja si té raó.

No sé ni com ha passat, perquè tampoc no m’ho esperava. I estic amb una sensació de fel·licitat serena que m’encanta. De sobte, la vida de nou.

No em pregunteu per què. No tinc una resposta racional, ni la vull tenir. Sé que m’agrada molt tenir aquesta sensació que creix dia a dia, i m’estic deixant anar. Estic il·lusionat.

Aquest matí m’he alçat amb el pensament de què un dia són les hores que hi ha des que t’alces fins que et puc vore. No veig el moment.

  • Facebook
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • Digg
  • MySpace