Mirant un dels comptes de correu amb els quals organitze la meua vida, veig que fa un mes i tres dies em vaig donar de baixa del badoo i altres xarxes socials que emprava per a conèixer gent. No em posaré ara a criminalitzar-les perquè hi he conegut persones molt interessants, i fins i tot alguna clau a la meua vida.
Però a la vida tot són cicles, i com diu un llibre que vair regalar no fa massa, en ocasions s’han de prendre decisions diferents per tal d’aconseguir objectius diferents. Una vegada finalitzat el cicle que va ver que em connectara a xarxes socials a principis d’estiu, calia prioritzar i simplificar.
Així, tindre badoo fora de la meua vida era una d’aquestes decisions tan complicades com òbvies. I encara que vaig dubtar, vaig deixar caure el dit sobre el ratolí de l’ordinador, es va sentir un clic, i a la pantalla va eixir un missatge que el meu perfil s’havia eliminat. Això sí, et deixaven set dies per tal que t’ho repensares. No saben res, els de les xarxes socials.
Vaig passar-me els set dies remugant i amb la tentació de tornar a caure. Una mica com els alcohòlics, que es diuen alcohòlics de per vida. Siga per les raons que siga, el cas és que sembla que sóc prou més fort del que em pensava, i no vaig recaure.
I ara que ha passat temps, ho veig més clar. Veig que em complicava la vida, que em generava massa soroll i poc senyal, i que en definitiva em desestabilitzava. Ara no tinc la necessitat de connectar-me a veure què. I supose que estic més tranquil, i dedique el meu temps a coses que em fan més feliç. Una vegada més, constate que la vida a foc lent sap millor.
D’eixes xarxes conserve gent bona amb les quals estic desenvolupant relacions humanes de qualitat, pense. I ahir vaig fer una aposta amb una d’elles, amb qui tinc molt bones vibracions. Ella es deixarà de fumar, i a canvi jo m’he compromés a una altra cosa que em resultarà igualment difícil. Els meus problemes venen en bona part de l’efecte dels lladres de temps al meu extens horari de faena.
I així, per tant, s’ha acabat la missatgeria instantània d’oci en horari de faena. Que encara que no vulgues, sempre t’acaben saludant, saludes tu, etc. I entre unes coses i unes altres, perds molt de temps contestant. S’ha acabat.
En definitiva, si em veieu al messenger, sabreu que estic de vacances, o en horari d’oci. D’ací a un temps, us contaré com m’ha funcionat l’aposta. Vaig a millor, ho note.
