Sobre els aforismes

Hola,

he vist l’entrada anterior de l’aforisme, i m’ha vingut al cap un llarg passeig que vaig tenir a Londres amb un amic sobre Nietzsche. És el que tenim els analistes de programari, que mai no deixem el cap buit ni quan eixim a veure si tenim idees sobre problemes concrets d’enginyeria. I així ens va, afegiré. 😉

Val a dir que jo ara només transcriuré el que em contà aquesta persona, amiga de llegir sobre filosofia i amb un esperit prou crític. De fet he intentat contrastar-ho amb el Google i no me n’he eixit. Però bé, de fet aquest bloc és per parlar i parlar, i per arreglar el món amb un café, no?

Doncs això, avant. Deia el meu amic que bona part de la popularitat del Nietzsche i la seua obra venia del fet que la gent s’agafava als seus aforismes i citacions – aparentment tan fàcils de llegir i entendre – per tal de demostrar el que fóra.

Amb el cas del Nietzsche, em comentava el meu amic, ell desenvolupà els aforismes per la seua malaltia mental. Donava llargs passejos, i tendia a oblidar-ho tot. Per tant sintetitzava els seus pensaments en aforismes i citacions.

El problema? que aforismes i citacions són exercicis de síntesi, i una síntesi, descontextualitzada, por esdevindre perillosa. Perquè amb elles pots demostrar el que siga. Els nazis en sabien prou d’això, amb el Nietzsche.

Posats a descontextualitzar, i a propòsit de l’aforisme de l’entrada anterior, he recordat aquest altre del Nietzsche, que em venia al pél:

“Tot idealisme front a la necessitat és un engany”

http://es.wikiquote.org/wiki/Friedrich_Wilhelm_Nietzsche

Doncs això, discutim, embolicats!! Bon cap de setmana,
Hèctor