Diagonal

A la fi, agafes forces d’on no les tens i separes les teues coses. Lleves d’un armari, poses a un altre. Organitzes de forma definitiva els muntons de roba, i implantes el nou ordre a l’armari. Tornes a saber on queden totes les teues coses. Una tauleta de nit queda sense res.

Lleves els vestigis del passat proper i comú de les parets, on només queda el senyal, els forats d’on penjava tot. Passes l’aspiradora, la mopa, fregues el terra. Lleves la pols dels mobles. Fins i tot li pegues la volta al matalàs. Roba de llit nova, on saps que només hi trobaràs el teu propi olor a l’altre coixí. Les teues sabates i prou a sota el llit.

Queda tot net, nu, asèptic. Et dutxes i continues amb el que queda del dia.

Sopes i traus la brossa. Fas temps però inevitablement, tornes a l’habitació. I ara que només estàs tu, te n’adones del buit que sents. La veus encara que no hi és. Et sents com a una habitació d’hotel. Fa fred per dins.

Distraus la indivitualitat amb la ràdio. A la fi encens el portàtil i converses per a no escoltar el silenci. El tic-tic de les tecles t’evadeix i mitiga la incomoditat. Però a la fi tot acaba.

Apagues l’ordinador. La llum, que no la ràdio.

Dorms en diagonal al teu llit per a dos.