Com sempre, portava aquests dies unes quantes coses entre mans. Com sempre amb el dubte de si potser hauré tornat a forçar la màquina. Com sempre pensant que tal vegada la meua màquina és així. Com deia l’Anna l’altre dia, i no cal conèixer-te molt per a saber que quan t’ho lleves tot això de damunt, per abril i maig et ficaràs en altres projectes, tu ets així i t’agrada ser així. No acostume a discutir i menys encara amb la gent de poble, que contra el trellat sempre eixes perdent.

Filosofia de barra de bar a banda, el cas és que una de les tasques que he resolt ha estat transferir el blog a un nou servidor. Ja sabeu, coses d’informàtics. I com que ha també canviat el sistema de traducció dels escrits a diferents idiomes, m’ha tocat repassar totes i cadascuna de les dèries que he anat amollant per ací. A banda d’adonar-me que la meua situació ha evolucionat prou – i a millor – en tan sols uns mesos, he vist que de vegades paga la pena donar una segona mirada a les coses.

Ni que siga perquè amb la distància física i emocional acostumes a veure tot amb uns altres ulls. I com a recompensa, trobes joies com la que us he compartit dalt. Hauria de dormir més. Però de moment hi ha coses més interessants a fer. Ara he redescobert les pel·licules mudes de matinada. Redéu com enganxen. I també les que, com The postman always rings twice, et deixen sense paraula. Come on, come on. Jessica Lange continua destil·lant desig com cap altre èsser viu en aquest planeta.

En fi, això de dormir ho afegiré a la meua vaca.

Bon cap de setmana, personetes

P.D. La meua amiga Leonor Jiménez inaugura una Expo Leonor Jiménez hui 6 de febrer, 19.30, Casa de la Cultura. El Campello. Allà ens hi veurem.