Doncs sí, no puc fer-hi res. I sí, ja ho sé, quasi fa com respecte ficar cullerada a l’embolics d’un temps ençà. Però això diuen que és per desfogar-se, no?
I cadascú a la seua, amb les seues dèries, els seus problemes, les seues passions – confesables o no, va per gustos – i les inquietuds del dia a dia. Què voleu que hi faça, xiquets i xiquetes! Jo estic divertit, entremaliat, fa sol, hi ha llum, i estic despertant de l’hivern.
I diumenge em vaig banyar per primera vegada enguany al Carabassí. Estic a casa.
Queda inaugurada la temporada estival. I que visca la creativitat, les mirades intenses i enjogassades, els jocs de tot tipus, les festes vora mar, i els aromes de la primavera i l’estiu.
Alguns trobarem el que volem, o potser no. Però hmmm… morirem en l’intent. I ja veurem de què.
I a sobre? He vist un còmic de bon matí que m’ha fet alçar una cella.
Ja m’ho perdonareu, però sóc així. I m’agrada. I per molts anys.
Salut personetes,
Hèctor
Eli
Perdona´t rei!!!!…jajaja.
Si et sents així, aprofita totes les estonetes de riures, de mirades enjogassades i jocs de fins després. A Bcn diem qué “A l´estiu tota cuca viu”…
Doncs aixó…Gaudeix i fes VIDA!!!
Perd l´equilibri qué de tant en tant està bé baixar-se del món…jajaja!!
Petons de la cadernera/pixa-pins qué com no s´afanyi perdrà el tren 😉