No, no us acostumeu, que no escriuré tan sovint. És únicament que una vegada més a la meua vida, m’he tornat a trobar amb un excés de coses obertes. M’ha tocat traure la meua vaca, la que em recorda que quan les coses es posen magres, cal prioritzar, i simplificar a continuació.
I en aquesta ocasió, m’ha tocat prémer el fre de la formació i ajornar ni que siga fins a la tardor el Postgrau de Gestió Cultural en què he estat i estic embolicat des de l’octubre passat.
Gràcies a aquest curs he descobert, o millor dit, comprovat diverses coses de manera pràctica.
En primer lloc, que aprendre coses noves, m’estimula i de quina manera. I no vull renunciar a això. Modularem, d’acord, gestionaré el risc, cercaré un equilibri. Però aprendre és un dels pilars de la meua vida, i sense aprendre no seré jo. Quina alegria, obrir llibres nous, de camps que no conec. I crèixer. Quin plaer.
En segon lloc, he aprés que hi ha vida després de la informàtica. Que podria – i tal vegada espere – eixir del món de les noves tecnologies i les seues histèries cícliques, i viure feliç, tot reaplicant les mateixes habilitats d’anàlisi de problemes, disseny de solucions, gestió de projectes, tot. Només canviant programari i sistemes d’informació, per altres temes que considere molt més interessants. Què hi farem, jo ho veig així. I que piquen codi a Bangalore, si volen.
I tornant al postgrau, la seua primera part l’he superada amb molt bons resultats, però ara per ara no estic aprofitant la segona part del curs. I em produeix ràbia i impotència, però va com va. Tiraré mà del meu Maslow, i endavant. Ja escamparà.
En definitiva, que com que mai m’ha importat aprovar sinó aprendre, he aparcat el postgrau de moment. Però com deia el Mc Arthur, I came through and I shall return.
Ara que encara l’esperen, al general. A saber, el temps dirà.
Salut, personetes,
Hèctor
1 comentari
1 retroenllaç