Fer ens farà ser

IMG_0614Quan dues persones parlen per primera vegada, ni que siga a priori, acostumen a etiquetar-se mútuament per a situar-se i entendre’s, que més endavant ja hi haurà temps per a matisar, corregir i polir la primera impressió. Però d’entrada, el cert és que ajuda prou saber si el nostre interlocutor és un antropòleg, un advocat especialitzat en propietat intel·lectual o una historiadora de l’art, perquè això ens permetrà simplificar la conversa. Podrem assumir que l’altre tindrà uns determinats coneixements formals i, com a conseqüència, uns models mentals raonablement previsibles.

Així, i atés que se’ns demana que ens aproximem al concepte de cultura en la societat actual, entenc que és raonable que em presente perquè així serà més fàcil entendre els meus punts de vista. Amb humiltat perquè després de tot només sóc una persona ben normal, tal vegada amb una mica més de ganes de complicar-se la vida del que és habitual.

Per damunt de tot, sóc inquiet de mena, i ja fa molt de temps que he assumit que mai no he sabut ésser una cosa només. Per tant, i tot i que sóc conscient de què per la meua trajectòria professional al món de les noves tecnologies se’m veurà inevitablement com a tal, mai no m’he sentit còmode amb l’etiqueta de persona de ciències.

Des de ben menut m’he criat en un entorn que m’ha educat en valors com a ciutadà, i que m’ha estimulat en tot moment per a consumir productes culturals. Siga per això o siga per la sensació de buidor que produeix treballar en tot moment amb intangibles i abstraccions que només entenen els teus col·legues professionals del camp de l’anàlisi de sistemes d’informació, he necessitat des de sempre equilibrar-me amb implicació en iniciatives ciutadanes diverses que gairebé sempre han anat lligades al camp de l’acció cultural.

De la meua formació com a analista de sistemes d’informació, he desenvolupat habilitats per a copsar realitats complexes, per a empatitzar i detectar les necessitats de totes les parts implicades, els seus problemes presents i potencials, i per a proposar, dissenyar i desenvolupar solucions que les resolguen.

De l’educació com a consumidor de cultura, he obtingut el plaer i la passió per aprendre i descobrir les infinites formes que les persones i col·lectius tenen d’entendre això de viure. També la convicció ferma de què els problemes importants a la societat només tenen solució des de l’educació i la cultura.

Del fet d’haver-me criat a un entorn que t’ensenya la diferència entre ésser un súbdit i un ciutadà, la consciència de què els problemes que hi ha a la part de fora de la porta de casa són tan meus com els de dintre, i que implicar-me de forma activa per a resoldre les coses és la meua responsabilitat com a persona que forma part d’una societat.

Així, el fet d’estar formant-me per a desenvolupar la meua carrera al món de la gestió cultural em ve de forma natural de la intersecció entre ésser ciutadà, analista de sistemes d’informació, consumidor de cultura, i apassionat de l’educació com a element clau en la resolució dels problemes que afecten el desenvolupament de la nostra societat.

← Entrada anterior

Entrada següent →

2 comentaris

  1. Paqui

    Quin plaer és llegir-te sempre, però discrepe amb un petit matís (com que ja ens coneixem des de fa molts anys no et sorprendrà el que et diré). Tu dius. “Els problemes importants de la societat només tenen solució des de l’educació i la cultura.” Jo només trauria el “només” i afegiria un altre adjectiu, perquè hi ha altres, diguem-ne camps del coneixement, que també tenen molt a dir en la solució d’aquestos problemes; exemples: psicologia, tecnologia, ciència mèdica… Bé, algun dia podríem parlar d’això i molt més amb un bon cafè.

    Petons

    • admin

      Sí, no em sorpren massa venint i de tu, i d’acord, toca matís. Al meu cap hi havia els problemes la resolució dels quals depen únicament de la voluntat de les persones.

      Ains… sí, vull un cafeneeet amb tu 🙂 i el Tonico, el Quim, Joel… besadetes per a tots!!

Deixa un comentari