Dissabte feia un any des que mon pare va patir un ictus que de poc se l’emporta. Però entre la seua força de voluntat, que – quan vol 😉 – és immensa, i la família que va funcionar com a bloc cohesionat i que treballà de manera incansable, vam aconseguir que tot isquera com desitjàvem. Un any més, família. Tots junts. Estem d’enhorabona.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.