Comence amb aquesta recepta de mona de Pasqua la categoria de cuina del meu blog. La faig fonamentalment per a tindre un repositori de receptes fàcil de trobar, perquè les que no faig habitualment, d’un any per a l’altre se m’obliden i torna a cercar receptes.

Si de pas algú troba això i li fa paper, perfecte. Però que conste que sóc un humil amateur que només vull fer activitats familiars amb ma filla perquè ella disfrute i menge bé. I s’ha acabat el rotllo 😉

Temps

A vore, jo li vaig dedicar unes 6 hores entre l’elaboració, els temps de llevat de la massa abans de ficar-la al forn, i el fornejat.

Dit d’una altra manera, em vaig posar a mitjan matí, vaig parar per a dinar, i vaig continuar després. Per a l’hora de berenar, ja estaven preparades.

Ingredients

  • 250 g de sucre (per a la massa) + el sucre que empreu quan pinteu les mones
  • 250 g de llet
  • 125 g d’oli (jo li vaig posar un d’oliva de 0’4 graus, però si voleu més fort o canviar-ho per girasol, cap problema)
  • 800 g de farina de força
  • 50 g de rent (del fresc que trobareu refrigerats en els supermercats en 2 pastilles de 25 g)
  • Pell de limó (sense part blanca)
  • Pell de taronja (sense part blanca)
  • 4 ous (per a la massa)
  • 1 ou (per a pintar les mones abans de ficar-les al forn)
  • 1 ou dur per a cada mona que vulgueu amb ou al mig
  • 1 cullerada sopera d’aigua de flor de taronger (opcional, la vaig incorporar a la massa just abans d’amassar bé tot)

I quantes mones eixiran amb això?

A vore, jo en realitat vaig ajustar les quantitats dels ingredients de la recepta proporcionalment a 3 ous, i així i tot em van eixir 8 mones d’uns 120 grams, i encara em sobrà massa – que la tinc al frigo per a usar-la – per a fer 3 mones més.

Jo la propera vegada probablement faré la recepta amb la meitat de les quantitats, a 2 ous per a entendre’ns. Penseu en quantes voleu i si voleu regalar alguna mona, i arreglat.

Gràficament, les 8 mones

Recepta

He seguit bàsicament aquesta recepta de Susana Boix que està pensada per a Thermomix.

A casa no tenim aquest robot de cuina, sinó una Mastermix, que es queda curta perquè no té un vas tan gran i en el pas d’amassar, ni dividint en dos la mescla d’ingredients podia amassar bé i s’ofegava més que jo pujant per les escales de casa una vesprada d’agost.

Amb tot, em vaig apanyar perquè tenim a casa una batedora de varetes (la barateta de Silvercrest, la marca blanca del Lidl) i vaig poder batre bé tota la massa junta amb les varetes d’amassar.

Si no teniu màquines, a mà podríeu fer-ho, però us costarà més i a banda la massa és molt apegalosa. Consell extra: no fiqueu les dues mans en aquesta massa o si no, ja voreu després per a traure-vos l’empastrà d’entre els dits, ja..

I com faig perquè la massa puge bé?

La recepta de les mones és elaboradeta, perquè té dos llevats necessaris perquè la massa fermente i puge primer, i perquè tornen a pujar les mones quan ja les has formades amb l’ou i tot , i això necessita temps.

El problema és que les masses són prou sensibles a la temperatura, i si teniu com nosaltres una cuina fresca en l’època de setmana santa, costa prou que puge la massa.

Com ho vaig aconseguir jo? Emprant un truc que vaig vore en un altre vídeo de mones d’una xica d’Elx, Noelia Sánchez Roca, que per a assegurar-se acurtar els 2 temps de llevat, feia les fermentacions dins del forn a 50º C.

És a dir, que en lloc de tapar el bol amb la massa (o les mones formades) amb un film, un drapet i ficar-la en un lloc càlid sense corrents d’aire, etc. el que feia Noelia era ficar-ho al forn, a 50º, però només amb el calor de baix. Jo com era la primera vegada, vaig optar per no ser tan agressiu, i vaig fer una fermentació una miqueta més pausada, amb una temperatura de 40ºC.

I 90 minuts després de ficar la massa al forn, tenia la pinta que veieu en la foto. Tapadeta amb un film perquè no es faça crosta, i que semble jo després dels dinarots i soparots de les festes de Nadal.

El resultat final

Ja sé que la fermentació, com més lenta més sabor i tot això, i que hi ha receptes amb preferments, masses mare i tot això, però què voleu que us diga, van eixir boníssimes i va haver unanimitat a casa i entre les persones que van rebre mona de regal, així que l’any vinent les tornaré a fer exactament igual.

Salut!
Hèctor