Vas pel carrer i de sobte i sense avisar, t’arriba. De colp ho respires i somrius. Ha tornat i ho saps. La gent et veu i no acaba d’entendre perquè t’has quedat parat a la meitat del passeig, tot carregat amb les bosses del mercadona i amb un somriure estúpid a la cara. Ells no saben què és sentir com et tornen les ganes d’escriure. Perquè mai han tingut la sensació de quedar-se temporalment sec i sense poder escriure ni una paraula.
Conscient com ets de què cal extraure de la vida tot el profit quan les coses venen ben donades, decideixes viure el moment amb tota la intensitat. Apartes les bosses a un costat, seus al banc de fusta, i poses els peus a sobre el banc. Creues les mans abraçant els genolls. Canvies la música i poses passió destil·lada, més acord amb com et sents.
El ritme de son cubà, ficat al cap. Tic, tic, tic, tic-tic. Tic, tic, tic, tic-tic. El teu cap que comença a volar, i a pensar en tot el que li envolta. La gent passa i et mira al banc. Tu a la meua. Verse moi sosté que la ruïna portà de la mà a les muses. Ja li vas dir que compleixes la primera part, així que en la més pura i perversa demostració de l’efecte papallona, arribes a la conclusió de què en alguna part del món, algú deu tindre ració doble de muses, perquè a tu no te n’arriba cap. Ja arribarà.
Unes quantes cançons després, recordes que portaves peix congelat a una de les bosses. No saps si el cicle del fred s’ha trencat per al peix, però el teu, ja ens dius tu que sí. Tornes a casa. Fa nit d’escriure i tecleges un paràgraf. Algú amb un nas de pallaso et saluda i decideixes viure el moment perquè els somriures no sempre són tan bonics. Prioritzes i simplifiques.
Se us fan les tantes. Parleu de coses d’adults. O siga, de retallables. I al matí següent et despertes abraçat al despertador. El matí passa a la faena de manera plàcida, i et menges una poma per Alacant mentre baixes a una reunió. Fa un dia fantàstic. De vesprada i després de dinar, creues uns correus. Poses Compay Segundo i arreplegues la roba estesa a la galeria, que sembla que s’està posant gris. Et resulta indiferent, perquè total, estàs de colors per dins i per fora. Et fas un café i escrius. La vida et tracta bé.
No deixes de pensar com haurà anat això dels retallables.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.