Converses de cinema

De matinada per Petrer, ja veus qui m’ho havia de dir. A casa d’un dissenyador de vestits de moros i cristians, amb amics d’ella, gent nova amb qui em trobe còmode. Fem com que mirem una pel·lícula de Mel Gibson a una televisio enorme – coses més rares m’heu vist fer.

Amb més interés, comentem entre tres un exemplar de Fotogramas. Actors i actrius, directors, productors. Pel·licules i referents. Nous apunts d’oci per a l’agenda de coses pendents. Estic encantat i em ve al cap quan feia el mateix amb la Pilar. Sempre m’ha apassionat el cinema, i per descomptat, conversar sobre tot el que l’envolta.

La veritat és que ja es nota que és setembre, però tot i això, quan la calor apreta el just per a tindre excusa, abandonem Gibson i eixim a gaudir d’una terrassa interior amb un terra que em recorda ma casa al carrer de Sant Carles d’Alacant. I pense que podria repetir la vetlada tantes voltes com calguera.

Mentre la mire parlar i riure amb els seus amics, pense que una vegada més la vida m’ha sorprés quan li he deixat espai per a fer de les seues. I sóc feliç. Ahir de vesprada vaig haver de telefonar una de les meues millors amigues per a dir-li això, que sóc feliç.

Portava dies intentant escriure alguna cosa de tot el que m’està passant d’unes setmanes ençà. Però no acabava de trobar el moment. De vegades perquè no trobava ni la inspiració ni el temps, i de vegades perquè sí que les trobava. I sé el que vull.

Vull perdre el compte de quantes vegades m’he despertat al seu costat.

De la meua Sonia.